L’impacte de la COVID-19 en els treballadors i treballadores filipins

Center for Trade Union and Human Rights (CTUHR)

Desde marzo, las Filipinas sufren un rebrote de la COVID-19. El número total de casos se acerca a un millón, y hay más de 200.000 casos activos. Cada día, se declaran al menos 10.000 casos nuevos.

La pandemia ha hecho estragos en la salud, el empleo y los derechos de la población. En lugar de reducir los impactos sociales y económicos de la pandemia, la respuesta inadecuada del gobierno de Duterte ha empeorado el sufrimiento de los filipinos y filipinas. La Encuesta de Población Activa hecha por el gobierno en febrero de 2021 indica una tasa de desempleo de 8,8%, equivalente a 4,2 millones de personas. La tasa de paro alcanzó el pico de 17,6% en abril de 2020, durante la primera implementación del Enhanced Community Quarantine, o cuarentena comunitaria avanzada.

Además de despidos masivos en las empresas que han cerrado, miles de trabajadoras y trabajadores parados se han clasificado como de "estatus variable". Durante la pandemia, muchas personas trabajadoras están sometidas a un acuerdo según el cual no se les paga mientras no puedan volver al trabajo. Mientras esperan que las empresas vuelvan a abrir las puertas, a estas personas no se las considera como paradas. Además, el Departamento de Trabajo ha permitido el alargamiento del "status variable" de seis meses a un año.

L’impacte en els drets i l’espai democràtic

La resposta del govern de Duterte a la pandèmia ha estat altament militarista. S'ha centrat a desplegar cada cop més forces estatals al carrer per fer complir la quarantena estricta i evitar la propagació del virus. Els atacs contra sindicalistes, activistes i persones crítiques amb el govern s'han incrementat durant la pandèmia. Diversos activistes i sindicalistes han estat víctimes de detencions il·legals i denúncies falses. Les forces estatals utilitzen les ordres de registre per assaltar les residències d'aquestes persones i plantar-hi les armes de foc i explosius que utilitzen com a justificació per detenir-les.

Una de les víctimes d'aquestes detencions és Arnedo Lagunias, un antic líder sindicalista d'Honda Philippines. CTUHR ha registrat almenys 13 persones treballadores i unionistes detingudes des del 2020. Els assassinats extrajudicials continuen malgrat la pandèmia com a part de la guerra contra les drogues i contra les persones crítiques amb Duterte. CTUHR ha registrat almenys quatre persones sindicalistes mortes durant la quarantena. Això inclou Emmanuel Asuncion, mort el 7 de març a Cavite, suposadament mentre la policia li lliurava una ordre de registre. Va ser un de nou activistes morts aquell dia, conegut com el "diumenge de sang". Un altre sindicalista va morir el 28 de març, poques setmanes després de la mort d'Asuncion. Dandy Miguel, president del sindicat de treballadors i treballadores de Fuji Electric Phils., va morir per trets d'un assassí desconegut mentre tornava de la feina.

L’impacte en la nostra feina

La pandèmia ha obstaculitzat greument la nostra feina com a organització pels drets de les persones treballadores. A causa de les restriccions de mobilitat i el perill de contraure el virus, ens és molt difícil fer la nostra feina principal: monitoritzar l'estat dels drets de les persones treballadores. En lloc de fer treball de camp, amb entrevistes i controls de l'estatus dels sindicats agermanats i les persones treballadores, ens hem hagut de limitar a les consultes digitals. Aquestes consultes s'han vist dificultades per la mala qualitat de les connexions a internet en aquesta zona, i el fet que poques persones treballadores tenen accés a les reunions i activitats virtuals. A més, hem de recórrer a les agències de notícies predominants, a les dades del govern i els informes d'organitzacions de base per fer la nostra feina.

El confinament militaritzat i els atacs intensificats contra els i les defensores dels drets humans també han dificultat la nostra feina. Com a denunciant de l'antidemocràtica llei antiterrorista, CTUHR és subjecte del control de les autoritats i del perill d'atacs futurs.

Les dues víctimes esmentades anteriorment, Manny Asuncion i Dandy Miguel, eren aliats nostres a la regió de Tagàlog Meridional que ens ajudaven amb les feines de monitorització i recerca. Algunes de les persones treballadores i sindicalistes detingudes eren col·laboradores i informants directes de CTUHR. Un altre exemple és Pol Viuya, president de Workers' Alliance a la Regió 3, que va ser detingut el 30 de març a Tarlac.