26 d'octubre de 2021

Més enllà de les solucions tecnològiques a la crisi climàtica

Avui, just sis dies abans de l'inici de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP 26, Electronics Watch publica dues pel·lícules centrades en l'extracció de níquel, un mineral clau per a les bateries dels vehicles elèctrics i la infraestructura d'energia renovable. Produïts en col·laboració amb el Pacific Asia Resource Center i Friends of the Earth, Japó, amb el suport de Bread for all, Un crit des de Palawan - El cost ambiental i social de la transició energètica i Què està en joc darrere de la transició energètica? - El cost real de la mineria del níquel a Filipines demostren vívidament la necessitat d'una transició justa per a aconseguir els objectius climàtics.

Ens enfrontem a una paradoxa climàtica: les mateixes indústries que són necessàries per a salvar el clima també l'amenacen. Les bateries són essencials per a la transició climàtica. Segons l'Aliança Mundial de Bateries i el Fòrum Econòmic Mundial, les bateries poden permetre'ns realitzar el 30% de les reduccions de carboni requerides en els sectors del transport i l'energia segons l'acord de París. Les bateries dels vehicles elèctrics requereixen minerals com el níquel, el cobalt i el liti i depenen dels semiconductors. Per tant, tant la indústria minera com la dels semiconductors són fonamentals per a aconseguir els nostres objectius climàtics. Però l'extracció de minerals clau per a les bateries ha destruït els hàbitats locals i ha provocat la desforestació. La indústria dels semiconductors requereix enormes quantitats d'energia i aigua. Totes dues indústries generen residus perillosos.

Electronics Watch també troba greus violacions dels drets de les persones treballadores en totes dues indústries. Els semiconductors es fabriquen a Malàisia, Taiwan i la Xina, on el treball forçat relacionat amb la contractació de treballadors immigrants és preocupant. Les fàbriques de semiconductors de segona línia (proves i muntatge) utilitzen centenars de productes químics tòxics que posen en perill als treballadors i treballadores i a les comunitats. L'extracció de minerals essencials també exposa sovint als treballadors a condicions de treball insegures. Poden sofrir represàlies si intenten protegir les seves comunitats i entorns locals i defensar els seus drets.

Quan aquestes indústries essencials per a la transició energètica ajuden i perjudiquen alhora, les solucions tecnològiques a la crisi climàtica són difícils d'aconseguir. Però la nostra pregunta és: Podem ajudar a resoldre la paradoxa climàtica reforçant els drets de les comunitats i de les persones treballadores de la indústria minera i dels semiconductors? Dit d'una altra manera: Són la reducció de les emissions i el respecte dels drets de les parts interessades dues cares de la mateixa moneda? Creiem que la resposta és sí. Així, la crisi climàtica requereix una transformació social i mediambiental, no sols un canvi tecnològic.

Les pel·lícules "Un crit des de Palawan, Filipines" i "Què està en joc darrere de la transició energètica" defensen la transició social i mediambiental que es necessita urgentment avui dia. Assenyalen que el món necessita níquel per a la transició energètica, però aquesta no pot produir-se a costa de la desforestació i la destrucció dels hàbitats locals, com la que s'observa en aquesta bella illa, Palawan. Aquí, una Transició Justa significaria que la població indígena local i els treballadors i treballadores tinguin veu i influència col·lectiva sobre l'expansió de les zones d'extracció de níquel. Ellss sofreixen les conseqüències de la destrucció dels hàbitats locals. Són les persones més immediatament impactades per les operacions mineres i, per tant, les que més ferventment articulen la necessària perspectiva social i mediambiental que els beneficiarà no sols a ells sinó a tots nosaltres.

La idea que els afectats pel desenvolupament de les mines o les condicions de les fàbriques han de tenir una veu significativa en aquestes indústries està fermament arrelada en el moviment sindical internacional des de fa segles. Més recentment, els instruments internacionals que regulen la diligència deguda en matèria de medi ambient i drets humans exigeixen a les empreses un compromís efectiu amb les parts interessades, com les persones treballadores i les comunitats afectades, per a identificar l'impacte advers en les cadenes de subministrament i desenvolupar solucions. "Compromís de les parts interessades" no és més que el terme actual en l'àmbit de les empreses i els drets humans per a referir-se a la tradició del diàleg social: la comunicació i la negociació efectives en tots dos sentits entre els representants de les empreses i els treballadors i treballadores (i a vegades els governs) sobre qüestions d'interès comú.

Per a fer realitat el potencial de les bateries, un diàleg social efectiu basat en els valors de la interdependència i la solidaritat globals ha de ser una part clau de la transformació social i mediambiental fonamental que necessitem ara. Ha arribat el moment que els treballadors i les comunitats afectades de Palawan i d'altres llocs puguin influir i donar forma als seus entorns locals. El nostre clima comú depèn d'això.