Ponents Dia 2

Julius Carandang, coordinador nacional, Aliança de Treballadores i Treballadors del Metall de les Filipines (MWAP)

Julius Carandang és un veterà sindicalista de les Filipines. Va ser dirigent sindical d'NXP (avui, Nexperia) i actualment és el coordinador nacional de l'Aliança de Treballadores i Treballadors del Metall de les Filipines, una aliança de sindicats d'indústries relacionades amb el metall. MWAP és una filial d'IndustriALL Global Union.

Karen Curtis, directora del Comitè de Llibertat Sindical, Departament de Normes Internacionals del Treball, OIT

Karen Curtis gestiona el suport als òrgans de control de l'OIT que vigilen el compliment de les normes internacionals del treball i els principis i drets de la llibertat sindical. Una de les seves funcions és coordinar l'acció normativa i la cooperació tècnica, i aprofitar les relacions entre els socis comercials per promoure el treball decent. Ha parlat i publicat articles sobre els vincles que hi ha entre la llibertat sindical i la democràcia, i la influència del comerç en els drets de les treballadores i treballadors i el seu impacte en les normes laborals i les cadenes de subministrament mundials.

David Foust – ITESO Universidad Jesuita de Guadalajara – Mèxic

David va ser Coordinador del CEREAL, un centre dedicat a la promoció i defensa dels drets laborals en la indústria electrònica a Mèxic. També va ser responsable de vinculació internacional del Centre i, abans, voluntari, donant suport a activitats de traducció, relacions públiques i en tallers educatius amb treballadores. Va ser membre del comitè directiu de Good Electronics durant tres anys. David té un Doctorat en Sociologia i és professor-investigador en ITESO, a Guadalajara, Mèxic.

Bruno Gentil Periera, secretari general del Sindicat de Treballadores i Treballadors de la Indústria Electrònica de la Regió de la Malàisia Peninsular (EIEUWRPM)

Bruno Periera va començar a treballar amb ACNUR durant l'episodi dels refugiats vietnamites  (boat people), a finals dels anys 1970. Ha col·laborat en la creació de diverses ONG, com Suara Rakyat Malaysia (SUARAM), el portal de notícies en línia Malaysiakini i diversos sindicats. Va treballar en una fàbrica de productes electrònics des de 1979, on va participar en la creació del primer sindicat d'aquesta indústria el 1988. L'empresa va canviar de nom en diverses ocasions per evitar que es creés el sindicat, i durant aquest període van acomiadar en Bruno i 29 dels seus companys i companyes de feina. Després d'una llarga batalla judicial de sis anys, els van readmetre en una decisió històrica. En Bruno va continuar amb la seva tasca sindical i, amb l'ajuda de diversos amics i companys activistes, finalment va formar quatre sindicats regionals per a totes les treballadores i treballadors del camp de l'electrònica de la Malàisia peninsular l'any 2010.