Quan les hores extraordinàries esdevenen treball forçós

Al sector de l'electrònica, l'excés d'hores extraordinàries és un fenomen habitual. El personal sol allargar la jornada laboral per intentar cobrar salaris dignes. Però els sous baixos no són l'únic motiu per explicar les jornades maratonianes: també es poden donar formes de treball forçós.

En paraules d'una persona treballadora de Filipines:

"Les nostres hores extraordinàries són forçoses. Si t'hi negues, et penalitzen i et suspenen. Has de complir les quotes de producció que t'han assignat... Moltes persones treballadores són amenaçades amb l'acomiadament si es neguen a fer hores extraordinàries".

Personal de Filipines va explicar als equips de monitoratge d'Electronics Watch els tres principals motius pels quals la direcció no permetia que es deixessin de fer hores extraordinàries:

S'havia de complir l'objectiu per poder lliurar la comanda immediatament.
Manca de personal disponible per fer relleus o substitucions.
Un client els estava visitant.

Aquestes persones van explicar que no podien deixar de fer hores extraordinàries perquè si s'hi negaven la seva avaluació de rendiment baixaria o, fins i tot, podrien perdre la feina. Algunes persones treballadores en procés de formació van afegir que com que cobraven poc es veien obligades a allargar la jornada per obtenir més ingressos.

L'Organització Internacional del Treball explica que segons el Conveni sobre treball forçós (núm. 29), imposar hores extraordinàries no es pot considerar treball forçós sempre i quan es respectin els límits permesos per la legislació nacional o els convenis col·lectius. No obstant això, si se superen, les hores extraordinàries imposades "sota amenaça de penalització", com ara l'acomiadament o rebaixar salaris per sota del mínim legal, constitueixen treball forçós. Moltes de les persones entrevistades a Filipines i altres països feien hores extraordinàries en aquestes condicions.